dissabte, 28 de març del 2020
dimarts, 8 de gener del 2019
dilluns, 24 de desembre del 2018
dimecres, 13 de desembre del 2017
2n premi d'animació al Concurs de Platja D'Aro
2n premi per una de les masses aficions que tinc, l'animació 2D.
Concurs a la biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro.
Encara n'he d'aprendre molt, però per ser la primera vegada, estic contentíssima!!
Concurs a la biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d'Aro.
Encara n'he d'aprendre molt, però per ser la primera vegada, estic contentíssima!!
Aquí sota l'animació:
dilluns, 29 de maig del 2017
Un somriure pot canviar el món!
Tercer premi en el concurs Jordi Macabich de l'Hospitalet (27 de març 2017)
Un somriure pot canviar el món!
Com que no sóc dona de gaires paraules, m'intento expressar amb dibuixos. Diuen que els artistes dibuixem en funció del moment que ens trobem a la nostra vida. En aquest moment el 75% de la meva vida és genial, fantàstic i meravellós i tan sols un 25% de tant en tant em dona un clatellot. Ara els clatellots els rebo de la feina. He anat a topar amb unes persones molt grises. No sé si és que la vida és així per a tothom, diuen que no tot pot ser perfecte...
Aquest còmic és la història d'una persona d'aquelles que jo anomeno "grises", "fosques", persones que sempre estan de mal humor i el van escampant per allà on passen, que mai s'alegren de les alegries dels altres i tot els fa ràbia.
Aquest còmic és la història d'una persona d'aquelles que jo anomeno "grises", "fosques", persones que sempre estan de mal humor i el van escampant per allà on passen, que mai s'alegren de les alegries dels altres i tot els fa ràbia.
El concurs consistia en fer un còmic sobre la temàtica "Convivència i Civisme". S'havia de presentar tot en un A3. Estava limitat al contingut de 4 pàgines A4 per tant és un còmic breu on amb poques vinyetes he volgut expresssar el màxim. Espero que us agradi i espero que mai us encomanin aquesta "grisor"!!
dijous, 17 de setembre del 2015
Ja tenim aquí el conte d'en Tamarro!!
Després de molts mesos de feina, de dibuixar pels matins i anar a treballar de la tarda fins al vespre, quasi una doble jornada de feina, ja ha sortit el meu primer conte. L'esforç ha valgut la pena. Només espero que llegint aquest conte us sentiu tant feliços com quan jo feia els dibuixos.
Que el disfruteu molt.
Mar Archs
Que el disfruteu molt.
Mar Archs
En Tamarro és una bèstia imaginària molt difosa
en les llegendes i faules dels Pallars,
així com de les comarques més properes i Andorra.
En
l'actualitat la llegenda ha evolucionat en festa. En aquestes zones és habitual
la broma d'explicar als visitants que el Tamarro és una feristela que convé
caçar de nit i en grup. A tal fi, es reuneix el jovent del poble amb el caçador
(o caçadors) novell que surt amb el grup de nit a caçar l'esmentat Tamarro
sense, lògicament, haver-ne vist mai cap. Després d'unes quantes corredisses
pels camps i boscos amb bastons, amb dues pedres que es fan picar com a reclam
i amb sacs per agafar l'animal, la cacera sol acabar amb una remullada d'aigua
de l'incaut quan la resta del grup confabulat el fa passar sota un arbre on
l'esperen amb una galleda d'aigua. També pot acabar deixant al caçador novell
camuflat en una segla o canal dient-li que estigui atent que vindrà corrent en Tamarro i ha de mirar de ficar-lo dins del sac. Pot ser que el deixin allí tota
la nit o que li obrin la clau de pas del canal i acabi remullat. Hi ha moltes
variants de la cacera d'en Tamarro, però totes solen acabar amb la rialla
general del grup que ha passat la nit fent córrer la víctima amunt i avall.
La coberta del conte:
La coberta del conte:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)